L’ ALGUER i ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ                                 

Text de la conferència desenvolupada dijous 15 de novembre del 2007 a la Societat Coral el Micalet

amb motiu de la Setmana de l’Alguer organitzada per
l’Associació d’Amics de l’Alguer.

 

L’Alguer és una ciutat sarda que parla català des de fa sis segles. la supervivència de la llengua està amenaçada i la llei italiana que preveu un mínim reconeixement per al català no ha arribat tard, però no ha estat la més capdavantera.
En realitat, són moments clau per al futur de l’Alguer com a illa cultural dintre de l’illa geogràfica de Sardenya. El futur es presenta amb dues cares. D’una banda hi ha la progressió demogràfica derivada, sobretot,  de la pròspera activitat turística, que ha comportat una immigració sobtada de sards i d’italians els quals, naturalment, ignoren la parla autòctona. De l’altra banda, torbem la famosa llei 612 sobre tutela de les minories lingüístiques a l’Estat italià, que s’ha desenvolupat a nivell regional, provincial i local i gràcies a la qual el cas alguerés gaudeix d’un cert reconeixement.
La nova línia Girona – l’Alguer de la companyia Ryanair, que connecta a diari aquestes dues ciutats des del mes de febrer del 2004, obre moltes portes en les relacions socials, econòmiques, culturals i lingüístiques. Però simultàniament, l’arribada diària de catalans a l’Alguer, ha fet revifar l’alguerés, una variant del català que té una salut precària dins el complex mapa lingüístic de l’Estat italià.

Ara fa 650 anys
L’Alguer està situada a la costa oest de l’illa de Sardenya. El català hi va arribar fa més de 650 anys, a partir de les tropes victorioses del rei Pere Iv el Cerimoniós que van expulsar els algueresos autòctons i van repoblar la vila. Sis segles i mig després, l’alguerès perviu com un dialecte del català, però té un futur esperançador.
Hi ha motius per veure el got mig ple, però també per veure’l mig buit. Tot depèn de qui en faça la lectura. L’Alguer ha estat històricament un punt d’arribada per a un bon nombre d’immigrants de la resta de l’illa de Sardenya. A la immigració sarda cal afegir la que va arribar de la resta de l’Estat italià. Molts hi van per trobar feina en el camp del turisme, el gran reclam de la ciutat. D’altres són jubilats que volen viure plàcidament la darrera etapa de la seua vida.
Fins a la segona meitat del segle XX, els immigrants que arribaven a l’Alguer necessitaven aprendre l’alguerès per integrar-se en la societat d’acollida. Amb l’arribada del feixisme, la cosa va canviar. Aprendre alguerès va deixar de ser necessari, no perquè es prohibira parlar-lo, sinó perquè els sistema educatiu del nou règim martiritzava els pares insistint-los que els seus fills tindrien problemes d’aprenentatge si no utilitzaven l’italià com a llengua habitual.
I després va arribar l’era del consum, en la qual el català de l’Alguer va deixar de ser important per als mateixos algueresos.  la RAI i l’escola van fer més per la unitat de l’italià que tots els desembarcaments de Garibaldí.
Així s’ha arribat fins alnostres dies, amb un Alguer que actualment té uns 45.000 habitants, dels quals es calcula que una quarta part saben parlar alguerès. Però el parlen només quan saben que la persona que tenen al davant també parla alguerès. Si el seu interlocutor és un desconegut, la conversa comença i acaba sempre en italià. Massa sovint fins ara, l’ús de l’alguerès ha quedat reclòs en un sector de població que ha vist llanguir la llengua de la seua infantesa.

Futur fotut
Sobre el futur de l’alguerès s’hi poden aplicar molts discursos academicistes, però el cert és que aquest debat només planeja sobre les elits culturals i polítiques d ela ciutat. L’alguerès és un instrument de comunicació i no un exemple de militància política, com passa sovint al País Valencià.
Entre els que treballen per la supervivència de l’alguerès no hi ha ningú que negue la situació difícil que travessa aquesta variant del català, però des dels que parlen de situació dramàtica fins a aquells que albiren un punt d’esperança, hi ha tota una gamma de matisos.
Des de fa uns anys, les associacions que treballen per la preservació de l’alguerès amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alguer, impulsen iniciatives que comencen a donar algun fruit. Modestos, però fruits al cap i a la fi. Podríem dir que hi viuen una sensació agredolça perquè, mai com ara l’alguerès no havia estat tan malament, però mai com ara no havien tingut tants recursos per defensar-lo.
Un exemple de tot açò és el projecte “Palomba”, gràcies al qual, des del 1998, uns 14.000 joves de 3 a 13 anys, han aprés alguerès amb una hora lectiva a la setmana. D’altra banda, al setembre de l’any 2004 va obrir portes una escola que utilitza l’alguerès com a primera llengua i també tenen cabuda l’anglès i l’italià. L’escola, batejada amb el nom de “La Costura”, va començar amb canalla de tres anys i ara ja porten quatre anys d’experiència.
D’aquesta maneta, l’alguerès ja ha penetrat a l’escola, un element vital perquè les noves generacions el mantinguen. A més, la municipalitat de l’Alguer organitza cursos d’alfabetització en alguerès per als seus funcionaris i treballadors. Finalment també es disposa de mitjans de comunicació orals i escrits.
Però no menys importants són els vols diaris Alguer, Girona, Alguer. La mateixa municipalitat de l’Alguer i el govern de la regió autònoma de Sardenya van demanar l’obertura d’aquesta línia amb una clara intencionalitat d’aconseguir dos objectius paral·lels: d’una banda fomentar els lligams comercials entre Catalunya i l’Alguer, una ciutat que viu sobretot del turisme, i de l’altra, afavorir la revitalització del català gràcies a l’arribada diària de catalans o de valencians, vinguts des de la península Ibèrica.
L’arribada de catalanoparlants ha fet que alguns restaurants incloguen el català en les cartes i això tè una gran repercussió en la recuperació de l’alguerès degut a la valoració del prestigi que té conèixer i usar l’alguerès entre les persones que s’acosten fins a aquesta població de Sardenya. La feina realitzada en enfortir els lligams entre els Països Catalans i l’Alguer han donat resultats ben interessants, tot i que la situació del català a la vila encara és prou delicada.
De tota manera, tothom coincideix a dir que encara hi ha molta feina a fer, però que com que darrere de l’aplicació lingüística no hi ha cap rerefons polític, pot resultat ben interessant aquesta recuperació perquè el fet de parlar alguerès es viu amb certa naturalitat. Segurament això explica que un alcalde de Forza Itàlia (el partit de drets de Berlusconi) col·labore plenament en iniciatives a favor de l’alguerès. És més; el president d’Òmnium Cultural a l’Alguer també és un personatge proper al partit de Berlusconi.
La història de la defensa del català a l’Alguer dels darrers 40 anys és una història amb noms i cognoms en una ciutat en que tothom es coneix. Per això s’ha de tractar el tema de l’Alguer des d’una posició allunyada del mite o del paternalisme. Ha de tractar-se com una part més de la comunitat lingüística. El País Valencià i Catalunya han de mirar l’Alguer com una terra amb la qual ens agermana la llengua, la història i, a hores d’ara, un marc comú de desenvolupament econòmic en aquesta Europa que anem fent.
Cal fer-ho així perquè l’Alguer té encara moltes coses a dir des de la seua situació privilegiada que li permet ser la porta de la Sardenya i d’Itàlia.

 La llei està de cara
L’any 1997 el govern de Sardenya va aprovar la llei de Promozione evalorizzaione della cultura e de lla lingua della Sardenya, que significà un gran primer pas. La llei regional era prou explícita: “ La medesima valenza attribuita alla cultura e dalla lingua è riconosciuta con referimento al terrorio interessato, alla cultura e dalla lingua catalana di Alghero”.
L’any 1999 es produeix el segon gran pas quan l’Estat italià aprova, amb rang de llei, les Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche e storiche, segons la qual Itàlia tutela, entre d’altres, la llengua i la cultura de la comunitat catalana.
La llei sarda ha permés que mitjançant el projecte Palomba, fruit d’un conveni entre Òmnium Cultural de l’Alguer i el Municipi, el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori realitze des del curs 1998 – 1999, un programa d’incorporació de l’alguerès a l’escola. Ara fa quatre anys, s’arribava al 80 per cent de les aules i, actualment més de 2000 joves aprenen alguerès.
La llei italiana ha establert que s’haurà d’introduir a tots els centres l’ensenyament de la cultura local en les matèries d’història, geografia, educació musical, artística i tècnica. A més, la llei permet que el català esdevinga llengua d’ensenyament curricular a l’escola maternal, elemental i mitjana, és a dir, passar de l’ensenyament del català a l’ensenyament en català.
Per això es rea La Costura, centre que va obrir llurs portes durant el curs 2004 – 2005. Una escola iniciativa d¡Òmnium Cultural de l’Alguer, que té el suport econòmic, material i humà de l’Ajuntament de l’Alguer i de la Generalitat de Catalunya. A La Costura, les classes es fan en català de l’Alguer, a més d’ensenyar l’italià i l’anglès.
Però a més de tot això, a juliol del 2004 es va signar el conveni de col·laboració entre el Departament de la Presidència i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l’Alguer. Amb aquesta mena d’acord e volia promoure l’aprenentattge del català i mantenir i accentuar els esforços de promoció del projecte Palomba, promoure el centre educatiu La Costura, facilitar trobades d’alumnes, professors idirectors... iun seguici d’actuacions a favor de l’educació i del coneixement del català.

Ús social de l’alguerès
El 2004 va ser l’any que va marcar una inflexió pel que fa a l’ús de la llengua a l’Alguer, una ciutat d’uns 45000 habitants dels quals uns 20000 tenen coneixement molt divers però, de la llengua. El futur del català a l’Alguer està a les mans dels propis algueresos, amb l’ajut que calga però ara més que mai, es troba a les seues mans.
Per poder-ho arrodonir, a l’agost d’ara fa quatre anys, va néixer Catalan TV, am un 60 % de la programació en català gràcies a un conveni de col·laboració amb la Corporació Catalana de Radiotelevisió. Una fita que resultava impensable ara fa uns anys, però que es troba  en perfecta vigència des d’aleshores.
Així, la presència de l’alguerès als carrer de l’Alguer, es fa més que evident amb la retolació en català dels carrers. No ha d’oblidar-se que l’emblema oficial d ela ciutat és el de les quatre barres roges i que les embarcacions amarrades al port lluen les senyeres onejant als quatre vents.
Ja hem dit abans que nombroses restaurants, moguts per l’arribada d’un gran nombre de visitants catalans, han decidit presentar les cartes gastronòmiques en català i que l’Ajuntament d ela vila edita prospectes i fullets sempre en català.
Quan als mitjans de comunicació, l’Alguer rep tots els rotatius italians, però “La nuova sardegna” és el primer de caràcter regional que disposa de pàgines especials escrites alguerès. És així com posteriorment “La Unione sarda” també fa la mateixa oferta des de l’inici de la seua edició. Parlem d’aquesta darrera publicació i la subratllem, des de la coneixença que s’hi tracta d’un rotatiu amb clara tendència conservadora.
Des de fa anys que existeix la “Revista l’Alguer”, una publicació bimensual publicada al 100 per cent en català i, posteriorment “Alghero eco” el quinzenal de la vila, publica llurs pàgines en alguerès i en italià a l’igual que ho fan “La vetrina” (amb un 80 % en alguerès) i “L’isolano” un quinzenal que admet el 60% en alguerès.
En el terreny d eles emissores de ràdio, aquesta localitat de la Sardenya rep tot el dial italià i gran part del fiancés de la Provança però disposa de Ràdio Alhero, que emet el 80 per cent en alguerès.
Pel que fa a la televisió, arriba a l’Alguer el senyal de les televisions italianes (Rai!, Rai2, Rai3, Tele5...) el senyal internacional de TV3 i des d’agost del 2004,  sintonitza Catalan TV, una estació privada de televisió que emet les 24 hores i que el 60% de la seuaprogramació és en català.
Alghero TV emet des d’abril del 2005 i disposa d’uines franges horàries en català  a les 13 hores i entre les 20 i les 22.30 hores.
Quan a la presència de l’alguer a la xarxa d’internet, cal manifestar que s’hi poden trobar més 912.000 entrades diferents amb el referent l’Alguer i d’entre totes elles, cal destacar diversos diaris locals a la xarxa, diaris electrònics independents, la revista bimensual anteriorment citada i la pàgina web de la televisió de l’Alguer.

Presència als mitjans de comunicació
Des que l’Alguer es troba visible per a un ample col·lectiu de persones, els reportatges diversos que se n’han fet sobre aquesta singularitat, abraça un ampli espectre. L’Alguer ha tingut espais als diversos mitjans de comunicació catalans i valencians en aquestes circumstàncies:

Així les coses podem concloure afirmant que, l’Alguer és una ciutat sarda que parla català des de fa més de sis segles, que procura garantir la seua supervivència lingüística gràcies al contacte amb els territoris de parla catalana i a la clara voluntat de preservar-la a l’ensenyament i d’usar-la amb la major insistència possible al carrer, a les institucions i als mitjans de comunicació que disposa.

 

València, hivern del 2007.
Ezequiel Castellano i Moreno
Director territorial
EL PUNT País Valencià