Que els Amics de l'Alguer estem treballant des de la creació de la  nostra Associació per la unitat de la llengua, és un fet comprovable entrant en el nostre web.

Que com tots els perifèrics que hi som (valencians), tenim una sensibilitat especial (podria ser, si voleu,  fins i tot, neuròtica) vers el tema de la unitat lingüística. I més  concretament a les postures intel·lectuals d'alguns dels habitants del Principat, en relació a les diferents formes dialectals. 

Que, a més, si intentem tenir una certa cultura lingüística, el primer  que aprenem és el respecte més curós que cal tenir vers totes elles.

Perquè tots ens reguen de la mateixa saba i que al mateix  temps, aquesta, retorna a l'arrel comuna. No cal que diguem que el  nostre idioma té molts noms casolans i un sol de genèric.

Fa uns dies, al diari Avui una escriptora publicava un article sobre l'alguerès (català que es parla a l'Alguer). La senyora segurament no  tenia planificat el viatge com a una preferència lingüística, ho  diguem, perquè en tres dies no es pot conèixer l'Alguer i mitja illa de Sardenya. Això, és clar, per començar de bona fe, però, suposem que per omplir una estona, i com no sabria que fer, ni on anar, (entre  volcà i volcà, extingits) aniria a dues o tres botigues, de i i per a turistes. Hi ha un fum al centre històric, parlaria (segurament) en la seua forma dialectal del nostre idioma comú. I al no entendre-la, li parlarien en italià i avant.

Vol dir-nos algú a quants establiments va a Barcelona, Tarragona etc., i on li parlen en cap de les formes dialectals de les nostres comunes? 

Probablement, poques i les persones que treballem quotidianament per tal que això no continue sent així sabem l'esforç que cal fer, per  tal que això vaja canviant. A Itàlia, a França, i aquí mateix.

En llegir l'article de la senyora escriptora, un alguerès que també  compra i (no, només llig algun article a l’edició en línia, que mir cada dia) llegeix l'Avui (nosaltres sempre diguem que comprar, llegir i comentar el diari Avui a les perifèries de la nostra nació és un acte incommensurable i impagable de militància lingüística), es va sentir molest per la manca de rigor i la banalitat de l'article. I va escriure'ns una carta fent-nos un comentari.

Al dia següent varen veure en les cartes al director del benvolgut diari Avui, la seva carta publicada.

Com que als Amics de l'Alguer estimem, en principi, a totes les persones alguereses, encara que als que construeixen ponts culturals amb nosaltres, els apreciem una miqueta més.

Com és el cas de l'amic  Luca Scala.

És per això que el nostre web s'ofereix a publicar i donar-li ressò a la carta que escrigué i també per donar fe i constància de l’amor per la seua terra i la seua ciutat, i així mateix, també del  nostre i del de la nostra Associació d'Amics de l'Alguer.

Atentament
Josep Taronger  i   Assensi
                      

               President dels Amics de l’Alguer         

__________________________________La carta diu així___________________________________________

Llig amb una certa sorpresa l'articlet delicat "Concert d'ocells" a la pàgina "Diàleg" de l'Avui del 2 d'abril, notant-hi una "coseta" (bé,pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada molt de passada  sobre l'Alguer: «Comprovem que a l'Alguer la gent sap català però  ningú el parla normalment».

Ui, quin despertar-se tan improvís i traumàtic per a nosaltres! I jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui  tract cada dia "normalment" en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs, mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem "algú"! Ara resulta que no som "ningú". O potser no  ho som "normalment", ves a saber tu...

Aleshores, cal redreçar la situació, cal que mos adaptem a la realitat  de pressa ("a corrida feta", com en diem dialectalment) i comencem a emprar, també entre nosaltres, l'italià definitivament normalment,  allò que la gent gran nostra encara defineix amb ironia "parlar en  senyor".

Com que no parlem "normalment", cal que deixem la nostra parla  habitual a dins del cervell i no la facem eixir de ninguna manera per  la boca. S'ha acabat, no sem "ningú"! Bé, a part de la ironia, dissortadament des d'aquí constatem una manca  d'informació sobre l'Alguer molt gran.

Potser és natural que sigui així, no dic que no, però a un turista que posteriorment escriu a un diari en català se li podria exigir un gram d'atenció més, com a mínim.

De totes maneres, crec (tenc la presumpció) de saber d'on ve l'equívoc.La gent que ve a l'Alguer s'està sobretot al casc antic (el que nosaltres diem "l'Alguer vella", perquè la declinem al femení), perquè  més bonic, amb els carrers "enginquetats" ('amb còdols'), les  esglésies i els palaus, restaurants i bars a les terrasses, torres i muralles, amens passejos amb l'escenari del mar i del Cap de la Caça  de fons. Es pensen, doncs, que a la part antiga resideixin tots algueresos i que, com sempre s'ha dit "míticament", hi parlin conseqüentment català.

Dissortadament no és així. A "l'Alguer vella" d'algueresos en viuen molt pocs (qui escriu n'és u), el barri està despoblat després de la  gran migració als barris perifèrics (Sant Agustí, La Pedrera, Sant Miquel, la Pivarada, lo Carme, l'Argilera, lo Caragol, la Taulera, l'Escaleta, etc.) començada massivament als anys 70 del segle passat.

Ara hi ha poc més d'un miler de residents (dades oficials) que majoritàriament són nats fora, sobre uns 45.000 habitants que compta la ciutat.

Així, és fàcil que, si es vol sentir parlar català pel  centre històric, cal esperar potser més les tardes, quan els algueresos, com els turistes, hi baixen a passejar després de la feina. Perquè viuen fora.

Si la turista hagués residit, per exemple, un dia al barri de La Pedrera (que són uns 20.000 habitants), probablement n'hauria tret una  diferent impressió.

Pensau, però, que als algueresos que han anat a Barcelona (uns quants milers) succeeix el mateix: quan hi van, no senten ningú que parla  català!

Per acabar, deixau que afegeixi una breu cosa relativament al que s'hi  diu de Sardenya. La construcció megalítica tan poètica té nom català.  Els "ninguns" algueresos, des de fa segles, l'anomenem "nurag", amb so [k] final. Als diccionaris hi consta...

Cordialment,     Luca Scala

Carrer de les Monges (via S. Erasmo), ??
07041 L'Alguer (Itàlia)
Tel. 0039 339.... DNI: AJ2....=

A mos veure