Al nord-oest de l'illa de Sardenya, mirant cap a nosaltres, sembla que, esperant per tal de poder continuar seguint ser, els germans que sempre hem de continuar siguen, està la benvolguda i estimada ciutat de l'Alguer.
És l'única de tota la Sardenya que encara manté viva la flama i els vincles lingüístics i culturals amb nosaltres.
Avui en dia compta, aproximadament, amb uns 45.000 habitants i a més a més de l'encisador port, compta amb un aeroport de grau internacional, i un centre històric, que moltes de les nostres ciutats amb saó, voldrien no haver perdut mai.
Amb uns carrers, i uns noms que ens fan retrobar alguna cosa perduda dins l'ànima.
Això, és clar, sense parlar-ne del caràcter obert, acollidor, encisador i mediterrani dels seus habitants.
És al segle XIV, en l'època d'expansió de la corona Catalana -Aragonesa per la Mediterrània, quan Pere el Cerimoniós (el del Punyalet) referma definitivament els llaços d'unió entre l'illa de Sardenya i la resta de territoris sota el seu regnat. I el repobla majoritàriament, de valencians i de catalans de parla occidental. (Majoritàriament)
La intenció de la nostra Associació d'Amics de l'Alguer és: Promoure i afermar, (tot el que puguem i un poc més) els lligams culturals i afectius entre algueresos i valencians, per tal de fer més forta la branca comuna que ens uneix, per això, i entre altres accions, cal que organitzem viatges de germanor i d'intercanvis culturals, any rere any i sempre que tinguem ocasió.